PER LA PAU, FORA VAIXELLS DE GUERRA DE LA MEDITERRÀNIA

Des de 1997, Tarragona acull regularment vaixells militars de l'OTAN, de la VIa Flota dels EUA i evidentment de l'armada espanyola, sense cap control sobre el seu tipus d'armament, amb la possibilitat que aquest armament sigui nuclear.

Joan Miquel Nadal i Lluís Badia, en aquell moment alcalde de la ciutat i president de l'Autoritat Portuària, respectivament, van liderar una campanya que va incloure gestions amb autoritats militars a Washington i a Madrid perquè Tarragona esdevingués seu logística dels vaixells de la VIa Flota dels EUA. L'equip de govern de l'Ajuntament que va mostrar el seu suport a la campanya estava format aleshores per representants de CiU i del PSC.

Els arguments per impulsar aquesta campanya es van basar en suposats beneficis econòmics per a la ciutat. Posteriorment, els arguments han donat pas a d'altres que ens presenten els vaixells de guerra com a garants de suposades operacions "humanitàries". Més recentment, uns i altres fan referència a "obligacions derivades de convenis bilaterals entre Estats". Abans que els atemptats de l'11-S justifiquessin l'adopció de "mesures de seguretat" i restriccions de les llibertats civils, els arguments esmentats es van barrejar amb l'espectacle de veure màquines flotants sofisticades o comèdies propagandístiques sobre voluntariosos marins que fan tasques socials.

20 anys després de l'inici d'aquells fets ens trobem enmig d'una campanya similar en el fons i les formes: la militarització de Tarragona, aquesta vegada per part de l'exèrcit espanyol i les forces de control social, aquests dies amb 4.000 agents de "seguretat" i més de 1.400 vigilants privats, a demés dels drons i el desembarcament que va tenir lloc durant el mes de febrer: amb 1.100 soldats, 250 vehicles i 24 tancs, que van anar camí de Saragossa a fer maniobres militars. En una sortida cap a enlloc, aclaparat pel fracàs dels Jocs del Mediterrani, com a intent de justificar quelcom injustificable ens trobem que aquest cap de setmana tenim al moll un portaaeronaus militar, el Juan Carlos I, que arriba després de traslladar fins a Kuwait cinc helicòpters per l'operació a l'Iraq de "lluita contra
el terrorisme", preparat per rebre visites, preparat per obrir el seu ventre mortífer i per tal que la població contempli com es poden malgastar més de 400 milions d'euros. Com que els estadis no s'omplen, cal portar un altre tipus de "jocs" (en aquest cas transportadors de mort i patiment).

Dies després del concert de la banda de la Unitat de Música de la Inspecció General de l’Exèrcit, de les cabrioles i malbaratament dels nostres impostos per part de la patrulla Águila i la unitat de paracaigudistes acrobàtics de l'exèrcit (Papea), a més de les maniobres de l'operació "Eagle Eye" del passat mes de desembre, tenim al port i preparat per a visitar, al més pur estil dels estats amb dictadures militars o dels estats militaritzats, el buc insígnia de l'armada espanyola. Des del Ministeri de Defensa diuen que ve per realçar el que, com diu la promoció, probablement serà l'esdeveniment més important de la ciutat: els Jocs Mediterranis del 2018. Si vis pacem para bellum, deuen pensar els organitzadors intel·lectuals d'aquesta estafa dels jocs.

20 anys més tard, l'alcalde socialista de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, utilitza la indústria militar per atraure el negoci que no han portat els Jocs. Com el seu antecessor, ens vol fer creure que tot ha anat bé, que jocs i vaixells porten diners i que, se non è vero, è ben trovato, i tal dia farà un any i total, ens tocarà tornar a pagar.

Els vaixells de guerra i els seus tripulants no són més que eines de matar.

Per una Mediterrània en pau, la guerra no és un joc.

PER LA PAU, FORA VAIXELLS DE GUERRA DE LA MEDITERRÀNIA
VAIXELLS DE GUERRA NI AL MEDITERRANI NI ENLLOC