Des de 1997, Tarragona ve acollint regularment en el seu port vaixells militars de l'OTAN i de la VIa Flota dels EUA sense cap control sobre el seu tipus d'armament i amb la possibilitat que alguns siguin de propulsió nuclear.
Joan Miquel Nadal i Lluís Badia, en aquell moment alcalde de la ciutat i president de l'Autoritat Portuària, respectivament, van liderar una campanya que va incloure gestions amb autoritats militars a Washington i a Madrid perquè Tarragona esdevingués seu logística dels vaixells de la VIa Flota dels EUA. L’equip de govern de l’Ajuntament que va mostrar el seu suport a la campanya estava format aleshores per representants de CiU i del PSC.
Els arguments per impulsar la campanya es van basar en suposats beneficis econòmics per a la ciutat. Posteriorment, els arguments han donat pas a d'altres que ens presenten els vaixells de guerra com a garants de suposades operacions "humanitàries". Més recentment, uns i altres fan referència a "obligacions derivades de convenis bilaterals entre Estats". Abans que els atemptats de l’11-S justifiquessin l’adopció de “mesures de seguretat” i restriccions de les llibertats civils, els arguments esmentats es van barrejar amb l'espectacle de veure màquines flotants sofisticades o comèdies propagandístiques sobre voluntariosos marins que fan tasques socials. Finalment, l'experiència dramàtica de pobles oprimits com l'iraquià i l'afganès, convertits en víctimes de "danys col·laterals", mostra la crua realitat i fa caure la disfressa: els vaixells i els seus tripulants no són més que eines de matar.
Les escales que fan les embarcacions estan considerades de rutina, utilitzant els serveis portuaris per aprovisionament i per fer les reparacions que consideren adients, a banda d'operacions més opaques que, és clar, no transcendeixen. En aquest sentit, i com a exemple, ens hem assabentat de transports de tropes utilitzant port i aeroport del Camp de Tarragona, maniobres militars amb instal·lació de campaments al port i transports militars en tren i, com no, de la visita constant de vaixells de guerra provinents d’Irak. La presència dels vaixells de la VI Flota dels EUA i de l'OTAN no ens agrada pel que suposa de militarització de la ciutat; per la nostra disposició a viure sense la protecció dels armaments; perquè no creiem en la força per vèncer sinó més aviat en el diàleg per convèncer, i per la manca d'informació i el secretisme inherent a la lògica militar que, a més, comporten riscos importants per a la població. Pensem que la Pau i la seguretat de les nostres famílies, amistats i veïns són massa importants per deixar-les en mans de polítics que sovint només es preocupen d'aconseguir quotes de poder per posar-les al servei dels seus interessos personals o de grup.